Cremant núvols passa el solvertical i el món s'atura.
Demanant pietat al foc
s'amaguen les criatures
a l'ombra de qualsevol
ombra que Déu els procura.
Cremant núvols passa el sol.
El dia cau de genolls
pidolant la migdiada.
A les parpelles amb son
els rellisca un fil de baba
i tot dol i res no vol
i tot pesa i res no passa.
Cremant núvols passa el sol,
cremant núvols el sol passa.
L'ànima abandona el cos
tèrbola i embriagada.
Fantasia d'una mort
d'eternitat limitada.
No treu banyes el cargol
ni s'enfila a la muntanya.
Cremant núvols passa el sol.
Vigila en travessar el bosc
que als matolls, orfes de pluja,
podria calar-s'hi foc
si els freguéssis amb les cuixes.
A l'ombra del teus llençols
t'espero, no triguis massa.
Cremant núvols passa el sol,
cremant núvols el sol passa.
Patrona dels inactius,
Santa Mandra del migdia,
protegiu l'amor furtiu
-si així ho vol Déu, així sia-,
especialment al juliol
quan, reclamant companyia,
cremant núvols passa el sol.
Cremant núvols passa el sol,
i tu i jo cardant a l'hora
que en d'altres contrades plou
i una altra part del món plora.
Uns de festa, altres de dol.
Uns lluiten, d'altres s'abracen.
Cremant núvols passa el sol,
cremant núvols el sol passa.
Joan Manuel Serrat, Mô. Sony Music, 2006.
Mô ,i Es Castell , Sant Lluïs, Alaior,Es Mitjorn Gran ,Mercadal,Ferreries , Fornells ,Ciutadella...
Bienvenida, MK.
Lamento tener que avergonzarme de no haber pisado jamás Ses Illes. Una más de mis lacras.