Bordegàs*

Posted by : Le poinçonneur | 12 dic. 2011 | Published in


Carai, si n'ets de penques, sembla que el treball t'espanta,
la cara se t'arruga quan és l'hora d'apretar-la.
De l'exèrcit gandul, tu n'ets el capità,
et creus que vares néixer vestit de rajà.

T'agrada fer la becaina panxa enlaire sobre el catre,
sentir les campanades, les hores de quatre en quatre.
Comença a despertar-te i a guanyar-te el pa,
si no et doncs el pase, ets un bordegàs.

Bordegàs, si trobes a l'inventor del treball el mataràs,
bordegàs, si vols seguir de pendó ja pots tocar pirandó.
Vividor, rei de reis entre els mes mantes,
patxà, barrabàs, surt del llit
si adormit estàs carai de bordegàs.

El dia del casori va dir el senyor de sotana
que l'home té el deure sempre de mantindre la fulana,
però una olla de grills, en el teu cap téns
i que jo et mantingui es el que preténs.

No em prendràs la cabellera, apa xaval que no ets manco,.
a veure si t'adreces, que si no ja no t'aguanto.
Si fent de caradura tu vols continuar,
Sant José Artesano tothom et dirà.

Bordegàs, si trobes a l'inventor del treball el mataràs,
bordegàs, si vols seguir de pendó ja pots tocar pirandó.
Vividor, rei de reis entre els mes mantes,
patxà, barrabàs, surt del llit, capsigrany.

Si adormit estàs carai de bordegàs.

Guillermina Motta y Enric Barbat, Picap. Original de Manuel Romero, Luis Bayón Herrera y Enrique Delfino.

*Como al español medio, a mí me gusta trabajar lo mismo que abrazar ortigas. Uniendo tal circunstancia al triste fallecimiento de Enric Barbat, qué mejor modo de homenajear al recién traspasado jutge que su descacharrante traducción de Haragán, inserta en el imprescindible disco de tangos que grabó con mi amada Motta a mediados de los setenta.

(0) Comments